Darrer diumenge d'agost (sense fotos per ara)

Malgrat que l'oratge no prometia massa el dissabte, diumenge va alçar-se un dia exel·lent.

Vam arribar a un Montanejos plagat de cotxes al mes d'agost (els nostres tb eren plaga), i vam caminar un poquet pel barranc de la Maimona, ben recuperat de verdor i aigua (fins i tot la font ratja aigua fresca i bona!)
Allà al sector iniciació, vam estendre els nostre trastos Escaladors i després que Cristòfor, el mestre en escalades, obrira la primera via , vam anar equipant les feres infantils amb arnés i casc per que pujaren tan alt com volgueren. La veritat és que la temptació de l'aigua embassada just al costat de la zona on hi érem i el joc que suposava amb joncs i pa intentar pescar, va ser gran per fer que alguns no volgueren escalar més d'una vegada. Diego va ser qui va fer fins a 3 pujades, i ben alt que va arribar!
Després que els gossos dels veïns escaladors xafaren les nostres coses, entre elles la motxilla de pit per dur a Alba i la corda nova que el tio Tòfol va estrenar per a l'ocasió, i arribades les 2 del migdia, vam plegar a dinar a vora el Millars.
Amb l'estómac ple, de nou l'aigua era temptadora, i sense vergonya per les panxes que alguns lluïm vam posar-nos la roba adequada i vam banyar-nos amb els menuts i cercant peixos que pescar, etc.
Després del bany, pel passeig per dins del Millars fins arribar a la Font dels Banys termals vam fer una excursioneta per rebaixar el dinar i guanyar-nos els cafés i gelats que allà prenérem a la salut de qui portava diners, per cert quan et devem Cristòfor?

Per rematar el dia agafarem els cotxes i ens apropàrem a Fuente la reina a NO veure el Taller prehistòric ja que havien canviat d'assentament els prehistòrics nòmades... Ja sabem, l'alternativitat té estes coses: et deixen un fullet amb la programació d'agost i un parell de mòbils de contacte a una targeta de visita artesana i ben maca i resulta que els mòbils ja feia dos dies que la bústia de veu era l'única que atenia, i arribes allà el darrer diumenge d'agost amb una colla d'amics, i han plegat el campament... Malgrat la seua absència vam fer una ullada al que allà quedava, i per a qui no havia fet cap visita doncs encara va pagar la pena veure les construccions que allà quedaven, etc.

A l'entrada de Fuente la Reina hi ha el safareig del poble amb unes taules i una font d'aigua fresca que ens va acollir per berenar i xerrar. Com no podia ser d'altra manera, al final van començar a eixir propostes viatgeres que prometen una tardor calenta: bicicleta infantil per l'horta nord, coves i pintures rupestres a Villar del Humo, fruir amb tomaca al Racó d'Ademús, via verda d'Ojos negros per la vessant aragonesa, i més que ja no recorde, ja veurem en que queda tot.

Resumint una jornada intensa i ben completa.