Dissabte 24 de novembre ens ajuntarem un munt de famílies per anar a la mostra de pallassos de Xirivella i després a sopar a un local de boletes que es deia "Els mosqueters".
Vam veure 2 espectacles. Un musical còmic a l'aire lliure a les 18:30h, i el "Giralluna" de Marcel Gros dins del teatre. L'opinió generalitzada és que el de fora va estar bé i el de dins no tan bé, però allò important és que ens ho vam passar bé a la mostra de pallassos i després en el sopar als Mosqueters.
Ací teniu uns quants vídeos del sopar.
Els capitostos del grup decidint què soparan.
Una visió general del local de boletes i de la gent.
El sopar dels menuts.
Gàbia de les boles. S'hi pot apreciar, més o menys, l'activitat frenètica que hi havia amb 14 o 15 xiquets dins.
jueves, 29 de noviembre de 2007
miércoles, 21 de noviembre de 2007
Excursió en bicicleta a Picassent
Diumenge 18 de novembre ens ajuntarem unes quantes famílies per fer una volta en bicicleta.
L'excusa era una bicicletada que es feia en contra de la droga des del poble de Picassent fins al barri de la font de l'omet, però després férem una volteta al nostre aire pel canal del transvasament Xúquer-Túria i una visita a la caseta de fusta d'uns amics de Tòfol (Carlos i Marisa).
Ací teniu 6 vídeos curtets que mostren com vam passar el dia.
La primera paradeta del passeig en bici.
Ja al restaurant del club social "Penyes Males" a punt de començar a dinar amb els plats de la picadeta ja servits.
Els menuts jugant al parc del club social en acabar de dinar la deliciosa fideuada.
Els xiquets tirant-se pel tobogan.
Paco fent gala de les seues aptituds físiques, a petició meua per a poder gravar-lo, pujant a una mena de tòtem que hi havia al parc.
Els xiquets provoquen una autèntica mascletada de pedres en el tobogan.
L'excusa era una bicicletada que es feia en contra de la droga des del poble de Picassent fins al barri de la font de l'omet, però després férem una volteta al nostre aire pel canal del transvasament Xúquer-Túria i una visita a la caseta de fusta d'uns amics de Tòfol (Carlos i Marisa).
Ací teniu 6 vídeos curtets que mostren com vam passar el dia.
La primera paradeta del passeig en bici.
Ja al restaurant del club social "Penyes Males" a punt de començar a dinar amb els plats de la picadeta ja servits.
Els menuts jugant al parc del club social en acabar de dinar la deliciosa fideuada.
Els xiquets tirant-se pel tobogan.
Paco fent gala de les seues aptituds físiques, a petició meua per a poder gravar-lo, pujant a una mena de tòtem que hi havia al parc.
Els xiquets provoquen una autèntica mascletada de pedres en el tobogan.
martes, 6 de noviembre de 2007
Viatge de tots sants a Olba
El pont de tots sants vam anar unes quantes famílies a passar 4 dies a Olba. Una població propera a la via verda d'Ojos Negros.
Hi vam ser de l'1 al 4 de novembre. Vam fer 2 dies de bicicleta i 2 dies d'excursionisme.
Ho vam passar molt bé.
Ací teniu uns quants vídeos que vaig fer aquests 4 dies.
A punt de començar l'excursió en bicicleta l'1 de novembre dia de tots sants, amb totes les bicicletes descarregades dels cotxes i preparades per a eixir.
Susanna arrossegant el carro de Miquel. Avançament temerari del càmera. Tan temerari que Paco i jo estem a punt de xocar i pegar-nos l'hòstia del segle per culpa meua.
Paradeta tècnica per a beure aigua, menjar alguna coseta i fer re agrupament de la gent.
Una altra vegada en ruta amb Susanna de nou arrossegant el carro de Miquel amb Xavi al costat. Jaume expressa la seua preocupació perquè Núria s'ha fet pupa.
Parada desitjada per tots per a refer forces dinant. Alguns gairebé es disloquen la mandíbula de tant exercitar-la.
Susanna en ple esforç arrossegant el carro de Miquel. A partir d'aquest dia em va deixar molt clar que no volia tornar a arrossegar-lo.
Jaume vol gravar ell també perquè em demana insistentment el mòbil.
Creuant un bonic pont de 3 arcs.
Embús de trànsit.
Divendres dia 2 de novembre, baixant per una bonica senda que uneix els diferents nuclis poblacionals disseminats d'Olba, amb Jaume a l'esquena. Aquests nuclis degueren ser formats inicialment per famílies perquè tenien noms agafats dels cognoms d'aquestes famílies, com per exemple los pertegazes, los ramones, etc.
2 vídeos fets al voltant d'un pont que creuava el riu que baixava paral·lel a la senda d'unió dels diferents barris d'Olba.
El primer vídeo d'aquests 2 següents és arribant a un bonic paratge anomenat "Fuente de la salud". Pau s'ha dormit al braç de Paco.
El segon és ja en la font. En ell es pot apreciar, més o menys, la bellesa d'aquest raconet.
Llavador del poble de Linares de Mora. Punt de partida de l'excursió del dissabte 3 de novembre.
Panoràmica des d'una ermita que hi havia a l'inici de l'excursió.
Joan i Diego passant per un pont a meitat camí aproximadament entre el punt de partida de l'excursió (Linares de Mora) i el punt d'arribada (pi d'Escandón).
2 vídeos del pi Escobón. Al primer es pot apreciar la seua grandiositat. Al segon apareix tota la colla que vam fer l'excursió en la seua base. N'hi havia un element que es volia escapar i el vaig fer tornar. També hi ha un moment que hi apareix caputxeta roja.
Ja finalitzada l'excursió vam anar a un bar a prendre alguna cosa calenteta. Des de la porta del bar vaig gravar la torre d'entrada al conjunt monumental de Rubielos de Mora.
Paisatge que es pot contemplar des de la via verda pujant el port d'Escandón. Això ja pertany a l'excursió en bicicleta del dia 4 fins a Valdecedro.
Pont que creua la via verda. Com es pot sentir al vídeo, el vent era considerable, la qual cosa va fer que als xiquets els costara prou pujar el port, no tant per la pendent, sinó pel vent en contra.
Susanna i Joan passen per sota d'un altre pont que creua la via verda.
Panoràmica des de 2 ponts pels quals passa la via verda baixant ja del port d'Escandón cap a Valdecedro. S'hi pot apreciar la frondositat de la massa boscosa que hi ha per aquelles contrades.
Túnel de la via verda amb una bonica i espectacular entrada.
Vídeo curiós de l'ombra de la bicicleta del càmera.
Posta de sol finalitzant l'excursió.
Una colla de xoriços han furtat uns pals que han trobat en unes obres públiques (ponts de la via verda) que paguem tots amb els nostres impostos. Amb aquests elements inserits en la nostra societat no és d'estranyar que hi haja crisi econòmica.
El càmera esbufegant com un burro en la pujada de Valdecedro.
Els guerrers d'Star Wars acompanyats per Chewbacca. No em digueu que no li sembla, amb pèl a la cara i tot.
Anakin Skywalker entrenant-se en el noble art de la lluita amb espasa làser.
Hi vam ser de l'1 al 4 de novembre. Vam fer 2 dies de bicicleta i 2 dies d'excursionisme.
Ho vam passar molt bé.
Ací teniu uns quants vídeos que vaig fer aquests 4 dies.
A punt de començar l'excursió en bicicleta l'1 de novembre dia de tots sants, amb totes les bicicletes descarregades dels cotxes i preparades per a eixir.
Susanna arrossegant el carro de Miquel. Avançament temerari del càmera. Tan temerari que Paco i jo estem a punt de xocar i pegar-nos l'hòstia del segle per culpa meua.
Paradeta tècnica per a beure aigua, menjar alguna coseta i fer re agrupament de la gent.
Una altra vegada en ruta amb Susanna de nou arrossegant el carro de Miquel amb Xavi al costat. Jaume expressa la seua preocupació perquè Núria s'ha fet pupa.
Parada desitjada per tots per a refer forces dinant. Alguns gairebé es disloquen la mandíbula de tant exercitar-la.
Susanna en ple esforç arrossegant el carro de Miquel. A partir d'aquest dia em va deixar molt clar que no volia tornar a arrossegar-lo.
Jaume vol gravar ell també perquè em demana insistentment el mòbil.
Creuant un bonic pont de 3 arcs.
Embús de trànsit.
Divendres dia 2 de novembre, baixant per una bonica senda que uneix els diferents nuclis poblacionals disseminats d'Olba, amb Jaume a l'esquena. Aquests nuclis degueren ser formats inicialment per famílies perquè tenien noms agafats dels cognoms d'aquestes famílies, com per exemple los pertegazes, los ramones, etc.
2 vídeos fets al voltant d'un pont que creuava el riu que baixava paral·lel a la senda d'unió dels diferents barris d'Olba.
El primer vídeo d'aquests 2 següents és arribant a un bonic paratge anomenat "Fuente de la salud". Pau s'ha dormit al braç de Paco.
El segon és ja en la font. En ell es pot apreciar, més o menys, la bellesa d'aquest raconet.
Llavador del poble de Linares de Mora. Punt de partida de l'excursió del dissabte 3 de novembre.
Panoràmica des d'una ermita que hi havia a l'inici de l'excursió.
Joan i Diego passant per un pont a meitat camí aproximadament entre el punt de partida de l'excursió (Linares de Mora) i el punt d'arribada (pi d'Escandón).
2 vídeos del pi Escobón. Al primer es pot apreciar la seua grandiositat. Al segon apareix tota la colla que vam fer l'excursió en la seua base. N'hi havia un element que es volia escapar i el vaig fer tornar. També hi ha un moment que hi apareix caputxeta roja.
Ja finalitzada l'excursió vam anar a un bar a prendre alguna cosa calenteta. Des de la porta del bar vaig gravar la torre d'entrada al conjunt monumental de Rubielos de Mora.
Paisatge que es pot contemplar des de la via verda pujant el port d'Escandón. Això ja pertany a l'excursió en bicicleta del dia 4 fins a Valdecedro.
Pont que creua la via verda. Com es pot sentir al vídeo, el vent era considerable, la qual cosa va fer que als xiquets els costara prou pujar el port, no tant per la pendent, sinó pel vent en contra.
Susanna i Joan passen per sota d'un altre pont que creua la via verda.
Panoràmica des de 2 ponts pels quals passa la via verda baixant ja del port d'Escandón cap a Valdecedro. S'hi pot apreciar la frondositat de la massa boscosa que hi ha per aquelles contrades.
Túnel de la via verda amb una bonica i espectacular entrada.
Vídeo curiós de l'ombra de la bicicleta del càmera.
Posta de sol finalitzant l'excursió.
Una colla de xoriços han furtat uns pals que han trobat en unes obres públiques (ponts de la via verda) que paguem tots amb els nostres impostos. Amb aquests elements inserits en la nostra societat no és d'estranyar que hi haja crisi econòmica.
El càmera esbufegant com un burro en la pujada de Valdecedro.
Els guerrers d'Star Wars acompanyats per Chewbacca. No em digueu que no li sembla, amb pèl a la cara i tot.
Anakin Skywalker entrenant-se en el noble art de la lluita amb espasa làser.
lunes, 5 de noviembre de 2007
A la Venta de Contreras
Un lloc també interessant per caminar i conèixer són Las Hoces del Cabriel (Les Gorges del Cabriol), aquest paratge Natural té dues administracions diferents, la vessant dreta és Castella - La Manxa i l’esquerra és el País Valencià i el riu cabriol fa de límit natural.
Allà hi ha una antiga Casa de Postes, La Venta de Contreras
just en creuar la primera presa de l’embassament de Contreras, a l’esquerra, al terme de Minglanilla (Conca), que servia per donar descans i aliment a les cavalleries i diligències que feien el trajecte de la Ciutat de València a Madrid (a vora l’antiga N-III estan també la Venta de l’Home, Ventamina,…) i des de fa uns anys la Venta de Contreras ha estat reconvertida per una oferta diversa de serveis d’allotjament i restauració. Disposa d’alberg, càmping, un bar i un restaurant. L’alberg té els serveis justos per estar-se, una mica espartà si m’apures, però l’atenció de Fidel i Ana, la companyia a cada excursió dels gossos Boira i Catxirulo i sobretot la cuina castellana, romanesa o valenciana d’acurada presència i bon gust, fan que l’estada siga ben agradable i plaentera, a més el preu d’allò més interessant.
Imprescindible la visita al Parc Natural de les Gorges del Cabriol, amb un centre d’interpretació i un itinerari amb senyalització que permet que siga autoguiat i que només accepta 100 visitants al dia i que per garantir-se lloc paga la pena
reservar abans al Departament d’Agricultura i Medi Ambient de Castella - La Manxa 969178300 o 969178362 per gaudir de les riberes del riu fins als “Cuchillos”, paratge de singular bellesa i antiga zona d’escalada abans que la prohibiren en un excés de zel conservacionista.
Altra activitat possible és la pràctica d’esports d’aigua, com ara el ràfting o la piragua, i per la senzillesa d’algun recorregut també s’oferta ràfting familiar, que amb les diverses empreses que operen al riu està garantida una jornada plena d’emocions, natura i pau, que proporciona un riu net i ple de vida.
Nosaltres després d’un un trajecte en cotxe llarg i ple de revolts fins al punt d’inici al Pont de Vadocañas, i equipar-nos de forma convenient,
vam començar per una familiarització amb l’aigua freda, primer amb un poc de por a però després fent fins i tot salts des de dalt del pont a l’aigua, finalment vam enfilar el riu avall uns en piragua i els menuts i majors acompanyats de Fran amb el raft fins arribar al final.
I un vídeo de regal!
jueves, 25 de octubre de 2007
Al Refugi de la Font Ferrera
A l''octubre, vam anar als Ports, al terme de La Sènia hi ha un vell, al temps que ben conservat refugi de muntanya al que li tinc gran estima i hi hem anat moltes vegades a peu i en bici, el Refugi de la Font Ferrera (1169 m).
Amb la família no hi havíem anat mai ja que amb els menuts ja se sap que les nits són imprevisibles i en dormir en un lloc comú pots destorbar, però la guarda del refugi María José ens va dir que no hi hauria molta més gent que el nostre grup i que no hi hauria problema.
Doncs allà ens vam plantar després d’un llarg viatge per carretera fins a Fredes i 12km de pista forestal, que a l’octubre de 2007 estava en bon estat per anar en cotxe.
Guti, el guarda, era d’expedició al Himàlaia i no hi era al refugi, però Maria José té ben aprés l’ofici de guarda i a banda d’atendre’ns de forma carinyosa i amable, va saber posar ordre quan els menuts de la colla que hi anàvem no obedien o destorbaven. El sopar que ens preparà estava ben bo i amb plats abundants que degustàrem amb fam.
La frondositat i silenci del bosc on està situat el refugi ens feu gaudir de la muntanya en un indret màgic.
Els refugis de muntanya són per a donar allotjament i manutenció als muntanyencs que van de travessa o que van fer activitats d’aire lliure, i per tant anar a dormir prompte i ben de matí alçar-se fan que anar amb xiquets i xiquetes siga un risc per si no s’adapten. L’experiència fou molt bona i ja sabem que podem provar un estiu d’estos amb altres refugis d’alta muntanya per que coneguen noves muntanyes.
Unes fotos per fer boca.
Iniciant l’ascensió al Negrell
Jugant a la Font Ferrera
Entre el boix fent camí els menuts
Quin joc donen les llanternes frontals entre els menuts…
… i els grans
Desdejunant
Les rodalies del refugi són ideals per a fer la cabana
El grup al complet a la porta del refugi
Als prats de la Casa Forestal Xalet del Rei
Un pas ferrat al barranc de la Coscollosa
Els menuts a una bauma del barranc
Panoràmica del bonic barranc de la Coscollosa
lunes, 27 de agosto de 2007
Darrer diumenge d'agost (sense fotos per ara)
Malgrat que l'oratge no prometia massa el dissabte, diumenge va alçar-se un dia exel·lent.
Vam arribar a un Montanejos plagat de cotxes al mes d'agost (els nostres tb eren plaga), i vam caminar un poquet pel barranc de la Maimona, ben recuperat de verdor i aigua (fins i tot la font ratja aigua fresca i bona!)
Allà al sector iniciació, vam estendre els nostre trastos Escaladors i després que Cristòfor, el mestre en escalades, obrira la primera via , vam anar equipant les feres infantils amb arnés i casc per que pujaren tan alt com volgueren. La veritat és que la temptació de l'aigua embassada just al costat de la zona on hi érem i el joc que suposava amb joncs i pa intentar pescar, va ser gran per fer que alguns no volgueren escalar més d'una vegada. Diego va ser qui va fer fins a 3 pujades, i ben alt que va arribar!
Després que els gossos dels veïns escaladors xafaren les nostres coses, entre elles la motxilla de pit per dur a Alba i la corda nova que el tio Tòfol va estrenar per a l'ocasió, i arribades les 2 del migdia, vam plegar a dinar a vora el Millars.
Amb l'estómac ple, de nou l'aigua era temptadora, i sense vergonya per les panxes que alguns lluïm vam posar-nos la roba adequada i vam banyar-nos amb els menuts i cercant peixos que pescar, etc.
Després del bany, pel passeig per dins del Millars fins arribar a la Font dels Banys termals vam fer una excursioneta per rebaixar el dinar i guanyar-nos els cafés i gelats que allà prenérem a la salut de qui portava diners, per cert quan et devem Cristòfor?
Per rematar el dia agafarem els cotxes i ens apropàrem a Fuente la reina a NO veure el Taller prehistòric ja que havien canviat d'assentament els prehistòrics nòmades... Ja sabem, l'alternativitat té estes coses: et deixen un fullet amb la programació d'agost i un parell de mòbils de contacte a una targeta de visita artesana i ben maca i resulta que els mòbils ja feia dos dies que la bústia de veu era l'única que atenia, i arribes allà el darrer diumenge d'agost amb una colla d'amics, i han plegat el campament... Malgrat la seua absència vam fer una ullada al que allà quedava, i per a qui no havia fet cap visita doncs encara va pagar la pena veure les construccions que allà quedaven, etc.
A l'entrada de Fuente la Reina hi ha el safareig del poble amb unes taules i una font d'aigua fresca que ens va acollir per berenar i xerrar. Com no podia ser d'altra manera, al final van començar a eixir propostes viatgeres que prometen una tardor calenta: bicicleta infantil per l'horta nord, coves i pintures rupestres a Villar del Humo, fruir amb tomaca al Racó d'Ademús, via verda d'Ojos negros per la vessant aragonesa, i més que ja no recorde, ja veurem en que queda tot.
Resumint una jornada intensa i ben completa.
Vam arribar a un Montanejos plagat de cotxes al mes d'agost (els nostres tb eren plaga), i vam caminar un poquet pel barranc de la Maimona, ben recuperat de verdor i aigua (fins i tot la font ratja aigua fresca i bona!)
Allà al sector iniciació, vam estendre els nostre trastos Escaladors i després que Cristòfor, el mestre en escalades, obrira la primera via , vam anar equipant les feres infantils amb arnés i casc per que pujaren tan alt com volgueren. La veritat és que la temptació de l'aigua embassada just al costat de la zona on hi érem i el joc que suposava amb joncs i pa intentar pescar, va ser gran per fer que alguns no volgueren escalar més d'una vegada. Diego va ser qui va fer fins a 3 pujades, i ben alt que va arribar!
Després que els gossos dels veïns escaladors xafaren les nostres coses, entre elles la motxilla de pit per dur a Alba i la corda nova que el tio Tòfol va estrenar per a l'ocasió, i arribades les 2 del migdia, vam plegar a dinar a vora el Millars.
Amb l'estómac ple, de nou l'aigua era temptadora, i sense vergonya per les panxes que alguns lluïm vam posar-nos la roba adequada i vam banyar-nos amb els menuts i cercant peixos que pescar, etc.
Després del bany, pel passeig per dins del Millars fins arribar a la Font dels Banys termals vam fer una excursioneta per rebaixar el dinar i guanyar-nos els cafés i gelats que allà prenérem a la salut de qui portava diners, per cert quan et devem Cristòfor?
Per rematar el dia agafarem els cotxes i ens apropàrem a Fuente la reina a NO veure el Taller prehistòric ja que havien canviat d'assentament els prehistòrics nòmades... Ja sabem, l'alternativitat té estes coses: et deixen un fullet amb la programació d'agost i un parell de mòbils de contacte a una targeta de visita artesana i ben maca i resulta que els mòbils ja feia dos dies que la bústia de veu era l'única que atenia, i arribes allà el darrer diumenge d'agost amb una colla d'amics, i han plegat el campament... Malgrat la seua absència vam fer una ullada al que allà quedava, i per a qui no havia fet cap visita doncs encara va pagar la pena veure les construccions que allà quedaven, etc.
A l'entrada de Fuente la Reina hi ha el safareig del poble amb unes taules i una font d'aigua fresca que ens va acollir per berenar i xerrar. Com no podia ser d'altra manera, al final van començar a eixir propostes viatgeres que prometen una tardor calenta: bicicleta infantil per l'horta nord, coves i pintures rupestres a Villar del Humo, fruir amb tomaca al Racó d'Ademús, via verda d'Ojos negros per la vessant aragonesa, i més que ja no recorde, ja veurem en que queda tot.
Resumint una jornada intensa i ben completa.
miércoles, 13 de junio de 2007
martes, 12 de junio de 2007
Futbol, sí futbol!!!
Mireu què va passar al càmping Los Cloticos de Begis quan vam treure un baló. Unes imatges per que en fruïu.
Bé, també va haver una mica de futbol americà...
Encara que alguns grans no van donar massa bon exemple.
Bé, també va haver una mica de futbol americà...
Encara que alguns grans no van donar massa bon exemple.
jueves, 26 de abril de 2007
Pasqua i Sant Vicent a Bullas (Múrcia)
Si la Setmana Santa fou passada per aigua, no ho fou menys el cap de setmana posterior, que també la vam empomar cada dia, i un dels dies després d'haver-nos arraserat a un túnel baix una autovia, al cap de mitja hora vam haver d'eixir per cames i rodes ja que l'aigua començava a fer acte de presència:
Entre pluja i pluja, encara trobàrem una mica de sol el darrer dia que ens va permetre fruir de la Via Verda del Noroeste, on els més menuts també s'ho vam passar d'allò més bé:
Entre pluja i pluja, encara trobàrem una mica de sol el darrer dia que ens va permetre fruir de la Via Verda del Noroeste, on els més menuts també s'ho vam passar d'allò més bé:
jueves, 12 de abril de 2007
Setmana Santa
Hem passat la setmana santa en un alberg-casa rural prop d'Alqueria d'Asnar. Es diu el mas de la casa blanca. Hem estat tota la colla excepte Ester i Joan i Cristi i Enric.
Ho hem passat bé, i això que ha plogut molt. Hem fet dues excursions en bicicleta, les dues per via verda. Una d'Alfafara a Bocairent, i l'altra d'Alcoi al barri de Batoi. També vam visitar les covetes dels moros a Bocairent.
Una altra activitat que férem una vesprada, la qual em va agradar molt, va ser cantar i ballar amb la música d'un disc que portava Carme, d'un grup que es diu Cavall de Cartró, en una sala gran que ens van deixar a l'alberg.
En definitiva, malgrat que ha sigut una setmana santa passada per aigua, ens ho hem passat bé.
Ho hem passat bé, i això que ha plogut molt. Hem fet dues excursions en bicicleta, les dues per via verda. Una d'Alfafara a Bocairent, i l'altra d'Alcoi al barri de Batoi. També vam visitar les covetes dels moros a Bocairent.
Una altra activitat que férem una vesprada, la qual em va agradar molt, va ser cantar i ballar amb la música d'un disc que portava Carme, d'un grup que es diu Cavall de Cartró, en una sala gran que ens van deixar a l'alberg.
En definitiva, malgrat que ha sigut una setmana santa passada per aigua, ens ho hem passat bé.
miércoles, 21 de marzo de 2007
Falles a la neu
Tres famílies han anat aquestes festes de falles a esquiar al Pirineu català. Si no vaig errat estaven allotjats a Sant Joan de les Abadesses.
Una família més ha anat a London.
Espere que ho hagen passat molt bé tots ells. I espere també que ens conten les seues experiències i ens facen així les dents llargues als qui no hem pogut anar perquè ens hem hagut de quedar treballant durament a València.
Una família més ha anat a London.
Espere que ho hagen passat molt bé tots ells. I espere també que ens conten les seues experiències i ens facen així les dents llargues als qui no hem pogut anar perquè ens hem hagut de quedar treballant durament a València.
domingo, 18 de febrero de 2007
Creació del blog de la colla
He creat aquest blog per a que el grup d'amics que formem la colla puguem plasmar-hi els nostres pensaments, les nostres vivències i les nostres inquietuds, tot esperant que siga una eina útil per a la unió i vertebració del grup.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)