Amb la família no hi havíem anat mai ja que amb els menuts ja se sap que les nits són imprevisibles i en dormir en un lloc comú pots destorbar, però la guarda del refugi María José ens va dir que no hi hauria molta més gent que el nostre grup i que no hi hauria problema.
Doncs allà ens vam plantar després d’un llarg viatge per carretera fins a Fredes i 12km de pista forestal, que a l’octubre de 2007 estava en bon estat per anar en cotxe.
Guti, el guarda, era d’expedició al Himàlaia i no hi era al refugi, però Maria José té ben aprés l’ofici de guarda i a banda d’atendre’ns de forma carinyosa i amable, va saber posar ordre quan els menuts de la colla que hi anàvem no obedien o destorbaven. El sopar que ens preparà estava ben bo i amb plats abundants que degustàrem amb fam.
La frondositat i silenci del bosc on està situat el refugi ens feu gaudir de la muntanya en un indret màgic.
Els refugis de muntanya són per a donar allotjament i manutenció als muntanyencs que van de travessa o que van fer activitats d’aire lliure, i per tant anar a dormir prompte i ben de matí alçar-se fan que anar amb xiquets i xiquetes siga un risc per si no s’adapten. L’experiència fou molt bona i ja sabem que podem provar un estiu d’estos amb altres refugis d’alta muntanya per que coneguen noves muntanyes.
Unes fotos per fer boca.
Iniciant l’ascensió al Negrell
Entre el boix fent camí els menuts
Quin joc donen les llanternes frontals entre els menuts…
Les rodalies del refugi són ideals per a fer la cabana
El grup al complet a la porta del refugi
Als prats de la Casa Forestal Xalet del Rei
Un pas ferrat al barranc de la Coscollosa
No hay comentarios:
Publicar un comentario